Aquest mes de novembre compartim amb vosaltres el següent eslògan:

Fa temps els experts recomanaven que els nadons dormissin de bocaterrosa. Posteriorment, els estudis ens indiquen que els nadons han de dormir cap per amunt fins que ells mateixos siguin prou madurs motriument per poder-se girar.

Però quan un infant està despert, quina postura és la millor?

Els infants aprenen a través del moviment abans que del raonament. En els primers anys de vida les diferents capacitats estan profundament interrelacionades, sobretot abans de l’aparició del llenguatge, els infants es comuniquen amb tot el cos i és a través d’ell que, a mesura que aprenen i desenvolupen les seves habilitats corporals van estructurant el pensament, comencen a tenir cert control emocional i també desenvolupen habilitats de relació amb els altres i el seu entorn. És a través del moviment que es potencia i es reforça l’autoestima i l’autonomia dels infants. A partir de la vivència del propi cos i del plaer que els proporciona el moviment van prenent consciència del propi jo i van construint la seva identitat, així com aprenen a conèixer i acceptar els límits, tant els propis com els de l’entorn.

Emmi Pikler, ens diu que aquest desenvolupament motor ha de ser significatiu per a l’infant, s’ha de donar de manera espontània a través del mateix interès, motivació i joc i, així, s’afavorirà l’autonomia de l’infant.

La fita que tenim els adults és la d’observar, respectar i, com a molt, animar-los en les seves descobertes i assoliments. També som els encarregats de plantejar un espai ampli i segur per tal que l’infant pugui estar a terra, explorant i jugant segons les seves necessitats. Quan el to muscular permet que l’infant pugui aguantar-se i girar-se, està de bocaterrosa els ajuda a tenir un camp visual més ampli i una major facilitat per desplaçar-se i explorar l’espai i els objectes que els envolten.